Sala de muntatge

Què buscava

Volia que qui arribés a la meva web entengués de seguida que edito vídeo. Així que la vaig muntar com si fos un programa d’edició: les pestanyes eren les pàgines, una línia de temps recorria les seccions, un tauler de mitjans guardava els projectes i la portada era un visor amb el seu transport. Tema fosc, un sol botó principal en morat, titulars condensats i una lletra monoespaiada per a les etiquetes.

Per què la vaig canviar

Amb el temps vaig veure tres problemes.

• Semblava un control i no ho era. Regles, pistes, un «REC»: decoració que imitava botons i no feia res. Si no fas servir un programa d’edició, només és argot.
• Els preus i el contacte quedaven lluny. Calia baixar molt per arribar al que més li importa a qui vol demanar pressupost.
• El vídeo s’enduia la portada. El disseny web, l’altra meitat del que faig, sortia com un extra.

Què me n’he endut

De la Sala de muntatge em quedo amb els preus i els terminis a la vista i amb una regla: si una cosa sembla un botó, funciona (encara que allà no sempre la vaig complir). La web actual parteix d’aquí.

Com és ara

La deixo arxivada tal com estava: no surt als cercadors i l’avís de dalt porta a la web actual. Els seus botons de contacte també, perquè els preus d’aquella versió són antics.